El llobarro , científicament coneguda com Dicentrarchus Labrax, és un peix marí pertanyent a la família Moronidae .
És un peix ossi de cos allargat i forma cilíndrica , amb un cap gran i una boca gran amb dents afilades. Aquest peix és conegut pel seu sabor delicat i el seu valor culinari.
El llobarro o roba-ho, habita al mar Mediterrani ia l'oceà Atlàntic i està considerat una espècie pelàgica , que significa que es troba principalment a la columna d'aigua i es pot moure entre diferents profunditats.
És un peix depredador que s'alimenta d'altres peixos més petits i crustacis.
País |
Noms comuns |
Espanya |
Lubina, Lupia, Llobarro, Robalisa, Robal, Róbalo |
Característiques
Té una boca gran amb dents esmolades i una aleta dorsal que s'estén des de la part posterior del cap fins a la base de la cua.
Pot assolir mides significatives, amb exemplars adults que poden arribar a mesurar fins a 1 metre de longitud i el seu pes pot anar des d'1 fins a 10 kg .
La seva carn és blanca, ferma i de sabor suau, cosa que la fa molt apreciada a la cuina.
És un peix dhàbits migratoris, que es desplaça a la recerca daliment i àrees de reproducció.
Característiques |
Dades |
Rang de profunditat |
De 2 a 100 metres |
Morfologia |
Peix Osi Actinopterígi |
Descobridor i Any |
LINNEUS 1758 |
Mida mitjana |
Varia, generalment entre 30 i 100 cm |
Pes mitjana |
Varia, generalment entre 1 i 10 kg |
Talla mínima Captura |
23 cms |
Longevitat |
15 anys |
Reproducció |
De gener a juny |
Forma del cos |
Cos allargat i comprimit lateralment |
Color |
Platejat amb tonalitats verdes o daurades i una línia lateral distintiva |
Alimentació |
Peixos petits, crustacis i mol·luscs |
Sabor |
Carn blanca, ferma i saborosa |
Usos culinaris |
S'utilitza en una varietat de preparacions, com el forn, la graella i el vapor |
Estat de conservació |
No es troba en perill d'extinció |